A Praga, el 1942, dos homes han de matar un tercer individu. Ès l’operació 'Antropoide': dos paracaigudistes txecoslovacs enviats per Londres tenen l’encàrrec d’assassinar Reinhard Heydrich, cap de la Gestapo, cap dels serveis secrets nazis, planificador de la Solució Final, 'el botxí de Praga', 'la bèstia rossa', 'l’home més perillós del Tercer Reich'. Heydrich era el cap d’Eichmann i el braç dret de Himmler, però els SS deien: 'HHhH'. 'Himmlers Hirn heiβt Heydrich': el cervell de Himmler es diu Heydrich. Tots els personatges d’aquest llibre, obra que va ser guardonada amb el premi Goncourt a la primera novelúla de l’any 2010, han existit o encara existeixen. Però darrere els preparatius de l’atemptat despunta una altra guerra, la que enfronta la ficció novelúlesca amb la veritat històrica. L’autor, captivat pel tema, ha de resistir a la temptació d’explicar una novelúla. Tanmateix, bé cal enllestir la història.
