'No tinc res més que la poesia. En aquest sentit, sóc el propi cor salvatge. Si no fos per la poesia, jo podria estar en la més pura indigència; ni vosaltres, ni ningú no em reconeixeria; em moriria sense haver existit. Ès la meva única esperança de salvació, perquè descarto la salvació transcendental. La meva poesia se salvarà tota sola si té força per a això. Ella es defensarà tota sola, cada poema té el seu karma. D’ara endavant, no tinc ja cap responsabilitat sobre els meus poemes.' ORIDES FONTELA Orides de Lourdes Teixera Fontela va néixer a SÆo JoÆo da Boa Vista (SP) el 21 d’abril de 1940, on va viure fins al 1966, any en què es va traslladar a SÆo Paulo. Va ser mestra d’escola i bibliotecària. Ès una de les poetes brasileres més importants del segle XX. Pertany a la generació dels escriptors Hilda Hilst, Adélia Prado, Roberto Piva i Paulo Leminski. Kant, Heidegger, Wittgenstein o el budisme zen van influir en la seva poesia, no debades havia estudiat Filosofia a la Universitat de SÆo Paulo, on es va llicenciar el 1972. Ès autora de TransposiçÆo, 1969; Helianto, 1973; Alba, 1983; Rosácea, 1986; Trevo (1969-1988), 1988; Teia, 1996; Poesia reunida (1969-1996), 2006, i, finalment, Orides Fontela – Poesia completa, publicada a SÆo Paulo per l’editorial Hedra el 2015. Fontela va morir el 2 de novembre de 1998 a Campos do JordÆo.